dilluns, 25 de gener de 2010

Escola Joan Perucho d'Albinyana




El dilluns dia 8 de febrer, vaig acabar la meva substitució a l'Escola Joan Perucho d'Albinyana.
És una escola petita i molt nova. El primer que em va sobtar era la pau que tenia als voltants, es veu la muntanya i es senten els ocells, cosa que a mi, personalment m'agrada molt.

El primer dia que vaig anar em va atendre la Maria, la directora, i la Núria, la cap d'estudis, que em van explicar tot el funcionament de l'escola i em van tractar molt bé, des d'aquí els hi agraeixo tot el suport rebut.

Durant aquesta substitució he fet de mestra a la classe de P5 de la Caseta de Xocolata, he tingut la oportunitat de treballar la part final de la unitat dels dinosaures i començar el treball de carnaval, realitzant, entre d'altres coses, les disfresses de pastanaga. També m'ha agradat molt conèixer al Brinco, que és el follet de la classe i l'amic dels nens i les nenes; cada cap de setmana el/la protagonista se l'emporta a casa i quan torna, ens porta alguna nota explicant-nos com ha anat l'aventura.

Per últim vull donar records a les meves companyes:
A la mestra de P5, la Noèlia, que em va deixar tota la programació i tota la feina molt ben organitzada, i gràcies a això he pogut desenvolupar la meva tasca a la seva classe.
A la Laia, la mestra de suport, que en tot moment m'ha guiat i m'ha ajudat en la meva tasca.
A l'Èrica, la mestra de P4 que ha estat la meva companya i m'ha ajudat sempre que ho he necessitat. (Espero que aviat es recuperi)
A la Victòria, la mestra de P3, que sempre ha estat al meu costat i la seva companyia ha estat molt agradable.
A l'Elena, la mestra d'Anglès, amb la qui em vaig sentir molt bé.

I a tots i totes les mestres de l'escola, gràcies per haver-me fet sentir part de la vostra petita-gran família, no us oblidaré mai, així com no oblidaré mai els dinars dels divendres.

No puc acabar aquest petit article sense mencionar al Sr. Antonio, el conserge, que em va donar suport amb tota la logística de l'escola.
Petons i fins avait.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones Vicky!
Que bé saber de tu. Veig que estàs coneixent territori.
Molts records i espero que fins aviat.
Una abraçada.
Marta i les pedres

Anònim ha dit...

Bones!
M'ha fet molta gràcia que comencis el post dient que és una escola molt nova, perquè fa més de 20 anys jo vaig estudiar allà un curs i mig :-)
M'agradaria veure alguna foto d'ara, ja que quan jo hi vaig estar només hi havia dues mestres: una que portava la classe de P3 a 3è d'EGB i una que portava la classe "dels grans", de 4t a 8è d'EGB. Has fet un llistat de mestres tan llarg que m'imagino que ara deuen haver-hi bastants més alumnes (nosaltres no erem més de 20), i caram, si ara fins-i-tot hi ha conserge!
Recordo el temps que vaig passar allà amb molta estima. Tot i que no se li deia així, el tipus d'aprenentatge que teníem era molt lliure, cadascú aprenent al seu ritme, els petits dels grans i els grans de la seva pròpia experiència.
M'alegro que l'escola continuï viva! Gràcies per explicar-ho!

Beatriz.